En l’escatologia medieval, la dansa macabra fou un gènere coreogràfic, iconogràfic i literari amplament conreat i difós. Primer amb el ball d’esquelets, després amb els balls dels morts o amb la dansa de la mort, la dansa macabra esdevé una poderosa metàfora corèutica a l’Europa tardomedieval. El primer exemple conegut amb música que es conserva ja es ballava a finals del segle XIV a Montserrat. És la desena peça del cèlebre Llibre Vermell, Ad mortem festinamus, i es tractava d’una dansa circular. Aquesta partitura es repeteix, adaptada a un text català, en els frescos de Sant Francesc de Morella (c. 1470), acompanyada de l’única mostra plàstica monumental de dansa de la mort en cercle conservada a Europa. Es tracta d’una rotllana on són representats tots els estaments de la societat civil i eclesiàstica (des del Papa o el rei fins al pagès o el llec) i tots els sexes i les edats (s’hi inclouen dones i un nen) en significança que tothom, sense distinció, passarà comptes amb la mort, una rotllana que envolta un cadàver viscerat. Aquesta escena tindria com a model remot la fórmula pictòrica de la Depositio Christi amb el cercle de fidels encerclant Crist abans de l’enterrament. El model immediat el trobem en una miniatura d’un manuscrit de començaments del segle XV, en el qual també hi figura la partitura d’Ad mortem festinamus, peça escrita en forma de virolai. El ball de Morella està pintat en una sala comunicada amb l’església i anomenada De Profundis, car es cantava aquest himne per retre l’últim homenatge als frares difunts de la comunitat. En ritus funeraris arcaics celebrats a Galícia o la Pulla, fins al segle XX ha perviscut la sòbria dansa dels vius al voltant del difunt acompanyada del so d’un cant fúnebre o d’uns crits sords destinats a espantar els mals esperits. Una altra dansa de la mort en rotllana apareix representada en un capitell procedent del convent franciscà de Girona, una arcuació avui conservada al pati de la casa Estorc del carrer de La Força. El ball circular ens presenta nou personatges encapçalats per la Mort, i es vincula al judici particular en les darreries de l’home (Novissimae res), com ho demostra la imatge del Purgatori del capitell del costat i que fa parella amb el pesatge d’ànimes i la visió de la Glòria d’un altre capitell d’idèntica procedència conservat al Museu d’Art de Girona. Són capitells propers als del claustre gòtic de Montserrat que van obrar Jaume Alfons i Pere Basset (1476).