El ball és un tema recurrent en el marc dels cicles de caràcter cortès que acostumaven a decorar les estances de palaus i castells. A més a més, la seva presència es registra també dins de recintes religiosos com els monestirs o les esglésies. En un espai situat entre l’església i el claustre del Monestir de Santa Maria de Sixena discorre un fris de temàtica profana que, amb una evident organització narrativa, presenta una sèrie de topoi relacionats amb la vida cavalleresca, com el torneig i la lluita contra animals ferotges i salvatges, o moments de diversió com les performances corèutiques i la música. Aquesta temàtica es troba declinada en moltes versions diferents, com per exemple al sostre (de finals del segle XIV - principis del segle XV) del claustre inferior del Monestir de Santo Domingo de Silos. En particular, les escenes musicals i de dansa tenen una presència notable en els repertoris decoratius de diversos sostres policromats medievals –tant en edificis sacres com laics– en tota la Corona d’Aragó. És remarcable la concentració de seqüències corèutiques presents en els frisos que rematen els faldons laterals del teginat de l’església de Santa Maria de l’antiga vila reial de Llíria, on abunden les representacions de dos personatges –masculí i femení– en actitud dansant o tocant instruments musicals. Aquestes escenes dialoguen amb un mostrari d’imatges de tipus cortesà i profà –heràldica, temes cinegètics, amorosos i festius–, així com amb figures del bestiari medieval, de lluites contra monstres i de representacions de tornejos, signes d’exemplaritat i força moral. Un context més lúdic i paròdic emmarca la decoració del sostre de la sala del tresor de la catedral de Tarragona, una obra atribuïda al pintor Joan de Tarragona, realitzada cap a la meitat del segle XIV, i que conserva unes pintures que originalment havien format part d’una tribuna que sostenia un cor de fusta. Intercalades amb els escuts heràldics del Capítol tarragoní (una tau o creu de Santa Tecla d’argent sobre camp de gules) i dels arquebisbes fra Sancho López de Ayerbe (una creu de gules sobre una esportella de sable) i Pere de Clasquerí (una creu d’argent sobre una campana de sable), ressalten algunes imatges de contingut coreomusical. Entre elles, hi ha representades dues joglaresses, que fan sonar, amb l’arc a la mà esquerra, un llaüt i un rabec; i dos joves dansaires, un jueu i l’altre musulmà, els quals agiten estoles litúrgiques de manera jocosa. És notable el caràcter islamitzant del conjunt marcat per la presència de motius cal·ligràfics d’inspiració cúfica.