MuDansa

El projecte Dones dansaires, idolatria i ritus: cultura visual i història cultural de la dansa en la llarga Edat mitjana. MUDANÇA se centra en la relació molt estricta que des de l'Antiguitat s'estableix entre la figura femenina i els moviments coréuticos. Sigui el que sigui l'escenari de la dansa, la importància del cos femení dansaire s'evidencia tant en l'àmbit sagrat, amb la dansa i els cors celestes d'exaltació i lloança a Déu, com en l'imaginari que posa en escena la idolatria, els ritus diabòlics o l'ús pervers del cos en les performances terrenals. Com a herència directa dels cultes pagans, la representació de l'acte idolàtric durant l'Edat mitjana es pot confrontar amb les representacions dels cultes silvestres dionisíacos. La dona, en aquests contextos polaritzats, és protagonista absoluta de l'acte coréutico durant bona part de l'Edat mitjana i més enllà. Interpretades de manera negativa —com en el cas de les juglaresas, Salomé o les bruixes— o positiva —com en certes figures sagrades que amb la dansa aconsegueixen l'èxtasi i arriben a la visió de Déu—, les dones dansaires literàries, al·legòriques, i fins i tot històriques, són mirall de la concepció medieval del cos, ja que arriben a encarnar la visió social i antropològica del binomi cos-dansa. Per aquesta raó, l'objectiu general del projecte és posar en evidència aquest binomi a través de l'estudi de les representacions del ball protagonitzat per figures femenines en els textos bíblics, literaris, en els exempla, incloent també, entre altres fonts, els relats biogràfics i hagiogràfics de figures sagrades i les danses dins dels monestirs femenins. Una aproximació antropològica a la imatge ajuda, juntament amb l'anàlisi iconogràfica del context en el qual es desenvolupa la dansa, en la recerca de la cultura visual de l'època estudiada, mentre que un enfocament de gènere permet reconstruir l'imaginari de la dona com a element central de la narrativa coréutica medieval. El estudi es desenvolupa en l'àmbit de la història cultural i de la cultura visual de la dansa a l'Europa medieval i les seves pervivències i pretén aportar una visió nova sobre el paper de la dona com a cos dansaire, com a figura tipològica en l'exegesi bíblica, com a element clau per a indagar en la història de les emocions, del gest i del cos femení en la llarga Edat mitjana, entesa segons el plantejament de Jacques Le Goff com un període de temps que s'estén més enllà dels limitis cronològics impostos des de la tradició historiogràfica.

Equip d’investigació

Licia Buttà, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona (IP)

Adrien Belgrano, EHESS, Parigi e Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

Carla Bino, Università Cattolica, Milano

Montserrat Canela Grau, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

Elizabeth Claire, CNRS-École des Hautes Études en Sciences Sociales

Maria Victoria Curto, Universidad Complutense de Madrid

Giulia Di Pierro, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

Lindsey Drury, Freie Universität, Berlin 

Isabella Gagliardi, Università degli Studi di Firenze

Francesc Massip, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

Marina Nordera, Université Côte d’Azur, Nice

Alessandro Campeggiani, Université Côte d’Azur, Nice

Donatella Tronca, Università degli Studi di Bologna

Raul Sanchis Francés, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

Maria del Mar Valls Fustè, Universidad Complutense de Madrid

Voravit Roonthiva, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona